Cultura |
En aquestes terres s’establiren pobles com els ibers, romans, grecs... Però ningú nega que va ser la conquesta de Jaume I i la seua repoblació la que ens va proporcionar una llengua, cultura i identitat pròpia. És la llengua la que fa possible la cultura. Cal dir, doncs, que va ser el llatí, que sobrevisqué durant segles a la desaparició de l’imperi romà la base d'aquesta. |
|
|
| Al llarg de l’edat
mitjana, aquest llatí que parlava el poble, llatí
vulgar, introduïa innovacions i paraules d’altres
llengües amb contacte. Evolucionava constantment i de
pressa; prenent característiques diferents segons llocs,
eren les llengües romàniques. Aquestes llengües,
encara que les classes cultes continuaven escrivint en
llatí, prompte començaren a ser utilitzades en els
textos que anaven dirigits al poble. Una d’aquestes
estendria les seues arrels al llarg del litoral oriental
de la península. Paral·lelament, i també al litoral mediterrani, adquirí gran importància altra llengua romànica: el provençal. El provençal, utilitzat sobretot en poesia, és la llengua dels trobadors fins que a les darreries del segle XIV es pot parlar d’una progressiva desaparició en favor de la nostra llengua. Ausiàs March trencarà definitivament amb ella. L’evolució de les llengües i el contacte amb altres fa difícil delimitar-les. La llengua és la forma de comunicació d’un poble, aquesta podrà manifestar-se amb matisos diferents produïts, principalment, per la localització geogràfica i el grau d’influència de les cultures del voltant. Tot plegat dona lloc a la parla o variació dialectal d’una mateixa llengua: català, valencià, balear... arribant, fins i tot, a fer-se patent entre nuclis humans relativament prop uns d’altres: la Ribera, la Plana... |
||
|
|
||
|
Benito Ballester Broceta. (València 1820-1886). Nascut a València però de cor algemesinenc, va ser metge de professió. Al 1846 i començà a exercir al nostre poble on es casà. Prompte prengué interés per la història i les costums d’Algemesí i publica varis llibres: " Topografía médica de la Villa de Algemesí" i "Historia de la Villa de Algemesí en la provincia de Valencia" Posseïdor de la Gran Creu de Carles III. Prengué part activa en la defensa dels drets de rec de Cotes amb la publicació d’estudis i follets demostratius. |
 |
 |
- Martí Domínguez Barberà. (Algemesí
1908 - València 1984). Es llicencià en Dret a la Universitat de València. Va col·laborar amb diverses revistes i publicacions, però la més significativa va ser la direcció del diari " Las Provincias". Oficial de l’exèrcit franquista en la guerra civil va ser un enamorat de la seua terra i de la seua llengua, cosa que li costà alguna enemistat al defendre-la a tots els nivells d’ús.Escrigué molts articles i textos en castellà, però també ho va fer en valencià. Cultivà quasi tots els gèneres literaris: narrativa, poesia i teatre. Entre les seues obres més conegudes tenim: la novel·la "L’ullal" i l’obra de teatre "No n’eren deu". |
| La nostra llengua patí persecució a la postguerra, però amb la restauració de la democràcia al 1970, una nova generació d’escriptors joves garantien el seu ús. |
|
|
| Vicent Borràs i Castanyer ( Algemesí, 1962) Llicenciat en filologia i professor de llengua i literatura. Premi Vila de Perpinya Modest Sabaté amb "Sala d'espera" ens delecta, ara, amb una novel·la d'ambient docent. En "Notes finals", Vicent Borràs, recrea les difícils relacions entre tots els menbres d'un centre educatiu. L' últim tren, la seua novel·la més recent, ambientada en un Algemesí del segle passat. |
|
|
|
| Si parlem de pintura i escultura clàssica al poble hem de pensar en la Basílica Menor de Sant Jaume. En ella trobem el retaule del segle XVI – XVII amb pintures de Ribalta. Després de la guerra foren substituïdes i es perderen moltes d’elles afegint hi teles de Segrelles. |
| La pintura moderna està mol dignament representada per pintors locals com: Esteve Adam, Josep Pellicer, Esteve Toldrà, Enric Benlloch etc. Tots ells amb nombroses exposicions i premis importants. |
|
Cal prestar atenció a artistes novells com Xus Bueno, del qual ens sorprèn el seu particular estil amb gravats delicats però plens de força i moviment. Atlante, el sambori o violoncel·lista, són algunes de les seues obres. El poema del teu cos. Xus Bueno |
 |
|
|
|
| En escultura cal nomenar a Leonardo
Borràs autor d’importants monuments al
poble com el bust de l’alcalde Castell, el de Martí
Domínguez i el recent i més espectacular Monument al Llaurador. I els espectaculars socarrats de Maria del Carme Machí i el seu marit Lluí Caballero. |
| En forja de ferro, Fernando García autor del monument a La Muixeranga. |
|
|
|
| Algemesí és un poble amb una gran tradició musical. . Al 1638 naix al nostre poble Onofre Guinovart Escrivà, possible mestre de Joan Baptista Cabanilles, encetant una llarga llista de excel·lents músics. |
| Joan Baptista Cabanilles.(Algemesí 1644. València 1712). Cabanilles és un dels músics més importants del segle XVII. Sacerdot i organista de la Catedral de València, la seua producció és coneguda a tota Europa.Tientos, Tocates, Diferències i batalles són les més conegudes. |
| Vicent Adam. (Algemesí, cap al 1750. ? ) Encara que desconegut, va ser un gran organiste de la Real Capella de la Almudena en Madrid. |
| Josep Moreno Gans. (Algemesí
1897. La Corunya,1976) Un dels millors compositors
contemporanis. Autor de concerts per a piano, orquesta o
banda. |
| Agustí Alaman o Ernest Francés foren també músics de gran prestigi. |
| Cal destacar com a institucions musicals la Banda Municipal i la Schola Cantorum d’Algemesí, dirigida per Diego Ramón Lluch, que fa poc posà en escena, totalment en valencià, l’òpera El caçador de Weber. |
|
|
|
| Músicos valencianos de Bernardo Adam Ferrero. Ed. Proip, S.A. |
| Pàgina en permanent construcció. Si consideres que falten dades o alguna biografia, envia'm un mail. | .lopman2@jazzfree.com |
